Arribem a Mumbai a les 9h matí (hora local). Agafem un taxi a l’aeroport i coneixem a la Han (taiwanesa) que ens demana poder compartir el taxi per anar al centre.
Arribem a l’estació de tren i decidim comprar un bitllet per aquesta mateixa nit cap a Goa. (així aprofitem el temps i mentre fem camí dormim al tren).
Per aconseguir arribar a la taquilla és tota una odissea i no estem acostumats a comunicar-nos en anglès.... de moment la Han ens informa que em d’agafar 1 paper i escriure el teu nom i on vols anar.
Està ple de gent i fa una calor insuportable, i encara complica més trobar la cua que toca, al final ens adonem que d’unes 15 només n’hi ha 1 que posa “ladys and foreigns” és a dir dones i turistes!!! Després d’una estona de fer cua, parlem amb la noia i ens diu:
-one moment.
I se’n va. Se’n va a dinar !!!!!!!!!
I hem d’esperar a que torni (més de mitja hora de peu....) Total que hem perdut més d’1h per comprar el bitllet per aquesta nit. A més cap a Goa està ple i decidim desviar-nos una mica a la ciutat de Pune.
1a lliçó que aprenem: shanti, shanti (és el que et diuen quan vas amb presses i estàs estressat.) Tranquil, calma no val la pena posar-te nerviós, paciència.
I és veritat, el ritme de vida és més lent, costa acostumar-se però te n’adones quan tornes “a la realitat” després d’uns dies de vacances i a la tornada el ritme d’aquí és el de l’immediat. Ho vols ara i al moment. (usar i tirar). Costa frenar el ritme, disfrutar els petits moments.
Sortim de l’estació i agafem un rickshaw que ens porta a la Porta de la Índia on amb una barca arribem a l’Elephanta Island. Lloc obligat a Mumbai ja que són uns temples dedicats a Shiva excavats a la muntanya i són patrimoni de la humanitat per la UNESCO.
Dinem en un xiringuito i després comencem a pujar escales amb “tenderetes” a banda i banda. La calor és asfixiant però val la pena. Al arribar a dalt els temples són impressionants i s’està ben fresquet.
Tornem cap a la ciutat i sopem pel carrer, menjar típic, i buuuf quin panorama, plorant de lo que pica!!
Quan tornem a l’estació un home sen’s apropa i pregunta sobre els bitllets quan els mira tot alarmat ens diu que ens hem equivocat i que no surt d’aquesta estació. Corrents agafem un taxi on ens porta a l’estació que toca amb el temps just.
