13/7/10

àlbum ÍNDIA: dia 2

2/10/08
Arribem a Mumbai a les 9h matí (hora local). Agafem un taxi a l’aeroport i coneixem a la Han (taiwanesa) que ens demana poder compartir el taxi per anar al centre.


Arribem a l’estació de tren i decidim comprar un bitllet per aquesta mateixa nit cap a Goa. (així aprofitem el temps i mentre fem camí dormim al tren).

Per aconseguir arribar a la taquilla és tota una odissea i no estem acostumats a comunicar-nos en anglès.... de moment la Han ens informa que em d’agafar 1 paper i escriure el teu nom i on vols anar.



Està ple de gent i fa una calor insuportable, i encara complica més trobar la cua que toca, al final ens adonem que d’unes 15 només n’hi ha 1 que posa “ladys and foreigns” és a dir dones i turistes!!! Després d’una estona de fer cua, parlem amb la noia i ens diu:

-one moment.

I se’n va. Se’n va a dinar !!!!!!!!!

I hem d’esperar a que torni (més de mitja hora de peu....) Total que hem perdut més d’1h per comprar el bitllet per aquesta nit. A més cap a Goa està ple i decidim desviar-nos una mica a la ciutat de Pune.

1a lliçó que aprenem: shanti, shanti (és el que et diuen quan vas amb presses i estàs estressat.) Tranquil, calma no val la pena posar-te nerviós, paciència.

I és veritat, el ritme de vida és més lent, costa acostumar-se però te n’adones quan tornes “a la realitat” després d’uns dies de vacances i a la tornada el ritme d’aquí és el de l’immediat. Ho vols ara i al moment. (usar i tirar). Costa frenar el ritme, disfrutar els petits moments.


Sortim de l’estació i agafem un rickshaw que ens porta a la Porta de la Índia on amb una barca arribem a l’Elephanta Island. Lloc obligat a Mumbai ja que són uns temples dedicats a Shiva excavats a la muntanya i són patrimoni de la humanitat per la UNESCO.

Dinem en un xiringuito i després comencem a pujar escales amb “tenderetes” a banda i banda. La calor és asfixiant però val la pena. Al arribar a dalt els temples són impressionants i s’està ben fresquet.


Tornem cap a la ciutat i sopem pel carrer, menjar típic, i buuuf quin panorama, plorant de lo que pica!!

Quan tornem a l’estació un home sen’s apropa i pregunta sobre els bitllets quan els mira tot alarmat ens diu que ens hem equivocat i que no surt d’aquesta estació. Corrents agafem un taxi on ens porta a l’estació que toca amb el temps just.

Hem agafat un tren de lliteres (sleeping class) el trajecte dura només 4h i arribem a Pune.

9 comentaris:

Ruth ha dit...

Que xulo!!!!!!!!!!!!! i la crónica es molt bonica i divertida!
petonets xoxo

Marta ha dit...

Que buena pinta tiene, y te esta quedando muy bien.

Me gusta

Jana Garcia ha dit...

aaaahhhh!!!! aquestes cròniques tant guais fan que enara se'm passin més lents els dies per marxar!!! jejej et coparé la idea...jejeje l'àlbum sencer segur que és xulíssim...per cert...m'estic introduint en el món de les mandales.... interessant...

Tres somnis ha dit...

Hei, ho expliques genial, això de shanti, shanti m'ho he d'aplicar!!!
Petonasos

Alícia ha dit...

és molt xulo! quina currada!!!!!

Eva ha dit...

Una pagina muy bonita :)
Besitos

Isa ha dit...

Hola !!
Me ha encantado tu blog, haces unos minis chulisimos !!
Te seguiré de cerca .. ajjaja
Gracias por compartir tu arte ;)
Nos vemos !!

Besitos,
Isa

TXELL ha dit...

Qué bé, la segona part amb una crònica molt interessant!!

Petons!

Sílvia Scrapbloc ha dit...

Què original el tag! La crònica genial, estem esperant el següent capítol!!
Salutacions. Sílvia

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails